Experts paisatgistes sobre el Parc Riu Llobregat

En el marc de la VII Biennal Europea de Paisatge, celebrada a Barcelona els dies 27, 28 i 29 de setembre, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va reunir alguns dels assitents als actes, arquitectes paisatgistes de renom d’àmbit mundial, en una taula de debat i opinió. L’objectiu era donar a aquests professionals de referència en el seu àmbit una explicació detallada del projecte de recuperació social i mediambiental del riu Llobregat, i la seva reconversió, en territori metropolità, en Parc Riu Llobregat.

Els especialistes van asistir, primer, a una exposició sobre el projecte de la mà d’Antoni Farrero i Víctor Ténez, responsables de l’equip de projectes fluvials de l’ AMB, que van proporcionar tota la informació de referència sobre el que, sens dubte, és un dels projectes estrella de l’AMB dins del Consorci per a la Recuperació i Conservació del Riu Llobregat.

Seguidament, arquitectes que han estat directament implicats en les obres de condicionament del riu van exposar casos pràctics propis del projecte. Els arquitectes  Alfons Fernández de la Reguera i Pepa Morán van exposar diversos reptes que havia plantejat l’obra, i les solucions que s’hi havien anat aplicant.

Els professionals convidats van donar la seva opinió sobre els treballs que, durant anys, el Consorci per a la Recuperació i Conservació del Riu Llobregat ha realitzat a la zona, i van subratllar especialment el canvi que aquesta havia experimentat; de pasar a ser una àrea degradada social i ambientalment, s’està aconseguint que el riu torni a ser un espai central vertebrador de l’àrea metropolitana; de ser la “porta del darrere” dels municipis que hi ha al llarg de la riba, està passant a ser la gran infraestuctura verda que una zona tan densament poblada reclama i necessita.

Jordi Bellmunt, arquitecte i organitzador de la Biennal, va destacar la importància d’aquestes infraestructures verdes, perquè són les que més arrelades estan al territori i la gent pot participar-hi i formar-ne part.

Al seu torn, Desirée Martínez, presidenta de la IFLA (International Federation of Landscape Architects) va posar de manifest la obsolescència d’un model on “la ciutat és l’eterna consumidora i el camp l’etern proveïdor”, i la necessitat d’integrar d’una manera sostenible els elements naturals, com els rius, a la vida a la ciutat.

Stefan Tischer, arquitecte paisatgista alemany, també va mostrar el seu entusiasme pel projecte, i va dir que, si bé és un a obra llarga i en constant evolució, i que probablement no s’acabarà en una sola generació, ara és el moment de traçar-ne les línies principals, que dotaran de coherència tot el procés.

Paolo Ceccon, arquitecte paisatgiste italià del prestigiós estudi CZ Studio, va apuntar que el destí del riu ha de ser el que el propi riu decideixi que ha de ser, i que en ser un espai viu i canviant, s’ha de saber reaccionar davant les oportunitats i circumstàncies que es presentin.

El que tots els professionals van coincidir a dir és que el projecte de recuperació social i mediambiental del riu Llobregat és fonamental per al futur d’una zona estratègica, i que sens dubte ha d’esdevenir el corredor verd que proporcioni a l’Àrea Metropolitana de Barcelona qualitat ambiental, i un espai de lleure i gaudi per a tots els seus ciutadans.






 

 

© Consorci per la recuperació i conservació del riu Llobregat. Tots els drets reservats.